Segueix-nos a:

  • logo_untappd_edited
  • Facebook - Black Circle
  • Instagram - Black Circle

C/ Montseny, 1 - 08440 Cardedeu

info@cervesasantjordi.cat

Tel. 695 575 698

Adherits a: 

En relació a l’activitat que s’hi realitzava, bàsicament el comerç consistia en la compra del diferents productes a majoristes de Barcelona que, un cop a la setmana, els dimarts, es trobaven a la ciutat Comtal, concretament a la Llotja de Mar, on negociaven els preus de mercat amb els minoristes (Cal Peó); aquests passaven les seves comandes i es rebien normalment en “trens de carga” (mercaderies), fins els anys 60/70 en que varen aparèixer els camions de transport.

 

Els “trens de carga” eren de Renfe que , a les diferents estacions dels pobles per on passaven, deixaven el vagons corresponents a les compres efectuades als majoristes de Barcelona.

 

Des de l’estació de Renfe de Cardedeu s´avisava que havia arribat un vagó de tal o qual mercaderia i es disposava de 2 dies per descarregar el vagó i portar el producte al magatzem. Els vagons arribaven precintats.

 

Fins als anys 60 s´utilitzaven carros tirats per animals: bous, cavalls o mules; després, mitjançant camions que es llogaven a empresaris del poble.

 

Els productes, que després detallarem, s´apilaven al magatzem a altures considerables, pràcticament a tocar dels cavallets estructurals. Com que no es disposava d´elements mecànics, les piles es muntaven de forma manual; els empleats portaven els sacs a l’esquena i s´enfilaven per escales per remuntar a la màxima altura possible (cal pensar que hi havia productes envasats en sacs de "yute" o espart amb pesos de 40, 60, 80 i fins a 100 Kilos).

 

Fins finals dels anys 70, les persones o famílies que vivien a les masies, moltes a dins del propi poble, cuidaven i alimentaven bestiar pel seu propi consum o per la venda a tercers. Habitualment tenien algunes vaques, gallines, xais i porcs; els productes que consumien aquests animals, pràcticament es compraven als minoristes del poble (Cal Peó i altres); ja que els camps de conreu dels que eren propietaris eren principalment de secà - conreaven principalment cereals, sobretot blat-.

 

Normalment, els pagesos del poble i masies properes (diguem a una distància d´uns 2-3 kilòmetres) venien a carregar els diferents productes al magatzem, amb els seus carros tirats per animals (cavalls, mulos o ases). Fins els anys 70, el carros, portaven rodes amb radis de fusta i cèrcol de ferro;  però, quan es varen asfaltar els carrers del poble, es varen veure obligats a posar-hi pneumàtics.

 

Els diferents productes que comercialitzaven a Cal Peó els podem agrupar en: adobs, llavors i menjar pel bestiar. Com adob pel camp, en un principi va ésser el “GUANO” o nitrat de Xile, que no era rés més que les caques dels milions d´ocells, seques; els anys 50/60 van aparèixer 2 productes químics, amoníac (color blanc i en sacs de 100 kilos) i superfosfat, que es mesclaven amb potassa;  a partir dels anys 70/80 es van començar a utilitzar adobs preparats a les plantes de productes químics.

 

Les llavors que es comercialitzaven els anys 50/60/70 eren: Aufals (saquets de 5 kilos), trepadella (sacs de 20 kilos o granel), nabs (si plovia a l´agost amb bona saó), els anys 80 si varen afegir les llavors de les diferents varietats de patates: Red Pontiac (vermella d´Holanda), buffée blanc (d´Àlava), buffée groc.

 

En quan al menjar pel bestiar, fins que, a finals dels anys 70, no varen aparèixer els “pinsos compostos”, la varietat dels diferents productes era:

 

 

GARROFES:  Procedien de la zona de Castelló i es compraven i comercialitzaven en diferents presentacions: senceres, triturades i en farina; les senceres i triturades es destinaven  a aliments pels cavalls, mules i ases, i la farina, per altres preparats alimentacis.

SEGONES I SEGÓ: Es tractava de la pallofa del blat, que es comprava a farineres de diversos punts de l´estat español. El segó, mezclat amb pà sec i farina de blat de moro es posava en remull i, era, aliment per les gallines.

POLPA DE REMOLATXA: Era un subproducte, residual de l'elaboració de sucre procedent de la remolatxa, que es cultivava a la meseta castellana; es presentava en sacs molt grans d´espart i de 40 kilos de contingut. Per consumir-lo es posava en remull, la pulpa s'inflava i es donava a les vaques com complement alimentici, més per “omplir” el ventre que no pas proteïnic.

GRANES DIVERSES: Blat de moro, ordi, civada, ert, veces; totes aquestes granes es comproven en sacs de 80 kilos i es venien senceres o moltes;  en aquest cas es portaven al molí de can Maspons per ser convertides en farina. El blat de moro (gra o picat), per les gallines i, en farina pels porcs. L´ordi en gra, pels xais, i, en farina, pels porcs. La civada, en gra, pels èquids. L´ert, en gra, pels xais i, en farina, per les vaques. Les besses, pels coloms.

 

Fins l´arribada dels pinsos compostos, a cal Peó es preparava una mescla d´aliments per les vaques; fins que no es va adquirir una mescladora mecànica, la barreja es feia a cops de pala: s´abocaven  a terra del magatzem els continguts dels sacs dels següents productes: segones (color torrat), polpa de remolatxa (color gris), farina de blat de moro (color groc tirant a taronja), farina d´ordi (color blanc), farina de garrofa (color marró), farina d´ert (color carbassa/morat). Els talls que apareixien amb la pala, al fer la barreja, eren espectaculars (com un tall de gelat de diversos gusts).

 

AUFALS I PALLA.- També es comercialitzava aufals i palla. L´aufals per vaques i èquids, i, la palla, per fer jaç a les quadres. Els productes venien en bales de 30/40 kilos de pes en grans camions de la zona de Lleida.

Historia del magatzem de Cal Peó

Antoni Clavell Camp